Paciència, que és la mare de la ciència...

10-4. La derrota fa mal. EZ 25/17 va tornar a ensopegar. Tot i que l'equip millora la paciència dels socis més exigents comença a esgotar-se.

Dimecres passat semblava que havia de ser el dia en què l'equip taronja sumaria els 3 primers punts de la temporada i deixaria de ser "fanalet vermell". Fins al descans semblava que podia ser així perquè EZ 25/17 va aconseguir igualar un 2-0 advers. El desgavell defensiu de la segona part i el lluïment de l'estrella brasilera de l'equip rival van desfer totes les esperances i van aparèixer els primers mocadors. Al vestidor es va començar a parlar de crisi i d'ampliar les lliçons tactiques per evitar més gols "de pissarrí". Alguns jugadors van tenir una molt bona actuació però van haver de menjar-se amb patatones algunes declaracions superbes. Caldrà prudència, modèstia i molta, moltíssima paciència...