Van jugar com mai i van perdre com sempre. La derrota d'EZ 25/17 per 4 a 3 contra La Tribu va servir perquè l'equip mostrés la seva millor cara i optés a la victòria fins al final.
L'actitud dels escassos jugadors que ahir van vestir de taronja va ser un mirall d'allò que Guardiola ha inculcat als seus homes: esforç, sacrifici, toc i joc d'equip. Curiosament aquesta vegada l'equip va acabar perdent per la falta de to físic que va permetre al rival (més rodat i amb millor forma) endur-se els 3 punts al 2n temps. Les baixes sumades a la lesió de Lucas Martín van deixar l'equip en quadre, que a la segona part no va poder aguantar el ritme. La gent es va oferir, no hi va haver tants errors de precipitació, es va intentar jugar des del darrera, es van crear contraatacs perillosos, es va intentar fins i tot jugar amb la picaresca buscant un penal més que dubtós... . Vaja, que l'equip continua creixent i la feina ben fet donarà fruits ben aviat.
divendres, 12 de desembre del 2008
Amb regust de victòria
Etiquetes de comentaris:
derrota,
EZ 25/17,
Ezequiel 25/17,
futbol,
futbol sala,
malibu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
hem d'inventar un nom pel teu piscinasso, Marc. Rollo, "el Neo-algo"
Relacionat amb la caiguda dins de l'area:
Neo+Lipotimia = Neotimia
Neo+Maragallada = Neollada
Neo+Piscinaso = Neoxoff
Neo+Mareig = HipoNeoglucemia
i com diria el torrente: "I venga mas!"
Publica un comentari a l'entrada